Superar les pors ?

Em preguntes perquè vaig unir-me als lleidatans i lleidatanes per anar a la manifestació a Barna del dia 18 de febrer, per demanar acollir a persones refugiades.

Em dius que coneixes gent que pensa que els emigrants i refugiats no porten més que problemes i que estan precisament en contra de la seva vinguda.

Em comentes que no saps ben bé què pensar de tot plegat, que vivim en un temps d'incertesa i que et sents en un estat de confusió quan sent els arguments i a favor i en contra respecte a l'acollida dels refugiats i immigrants.

Voldria dir-te que jo també (i em semblen que som moltes persones més), em sento una mica perplex davant alguns canvis profunds, ràpids i inesperats que s'estan produint en la societat. 
Digueu-m'ho clarament, vivim temps d'incertesa i no sabem com poden evolucionar algunes situacions polítiques, socials, econòmiques i religioses en el món.

Al meu entendre una de les causes que expliquen algunes o moltes situacions i comportaments actuals és la por. Penso que la por és un fenomen complex, que a voltes és positiva, com quan ens ajuda a defensar-nos o fugir davant un perill imminent, i a voltes si és excessiva, ens distorsiona la nostra capacitat de comprendre la realitat amb nitidesa i de situar-nos correctament.

Entenc que la por és i serà, un fenomen que expliqui cada cop més el què passa i ens passa en la societat actual.

Personalment intento comprendre la realitat complexa de la por i també les meves pors concretes. Miro d'afrontar-les per acceptar-les i que no em dominin.

Una manera de fer-ho és decidint estar al costat de persones que viuen en situació de vulnerabilitat, de feblesa, de por, d'inseguretat i fer camí amb elles.

Per això miro d'esmerçar la meva vida (com ho han fet, ho fan i ho faran moltes persones) a treballar per un món on la por sigui superada per la confiança.

Per això vaig participar en la manifestació a Barna. I per això davant d'un temps d'incertesa reflexiono, prego a Déu i col·laboro amb altres, per generar espais i processos de confiança que ajudin a transformar positivament la realitat i així superar les pors.

Implicar-se?

Fa uns dies em deies que creus que una de les qüestions claus de la vida és l'actitud d'implicar-se o restar passius davant de què passa i ens passa.

Segurament cadascú tenim un tarannà que entre altres coses ens fa que les coses ens toquin més o menys. Així, per exemple, hi ha persones que no els interessa massa el què passa "al món", i solament mostren interès pel que passa en el "seu món".

Aquestes persones, normalment no s'impliquen massa en tot allò que els queda lluny del què els interessa.

En aquest sentit, recordo persones que defensen no col·laborar econòmicament amb campanyes de solidaritat d'ONG'S tot dient que: "els diners no arriben perquè se'ls queden uns espavilats".

També conec altres persones que justifiquen el seu no fer res davant les penúries de persones en situació de necessitat i excloses, "perquè són els polítics i l'Administració qui ho ha d'arreglar". O "si estan així, és perquè ells s'ho han buscat"

Diríem que tenen com una mena de cuirassa tot impedint-los que la realitat els toqui i els afecti.

És cert, al meu entendre, que implicar-se davant de què passa a les persones que viuen situacions de vulnerabilitat, malaltia, pobresa, exclusió, persecució..., té un risc i cal fer-ho prudentment i amb respecte per elles i per nosaltres mateixos.

Implicar-se, toca, canvia i transforma la pròpia vida. Fa bellugar la manera de pensar i sentir; remou les pròpies conviccions i prejudicis.

Em deies que t'havia ajudat molt a implicar-te per millorar i col·laborar a transformar les coses que no van bé, el fet de conèixer homes i dones que havent arribat a velles tota la vida s'havien implicat per millorar les coses. I que sobretot, el què més et motiva és el fet que se'ls veu felices, realitzades, esperançades i lúcides.

A aquesta gent quan algun cop els preguntes on raó la font de la seva joia i d'on treuen les forces per continuar compromeses, sovint et responen que  experimenten que "allò que no es dóna es perd".

A mi, també com a tu, m'ajuden molt les persones que viuen implicades i compromeses!