Cercar en aquest blog

divendres, 24 de febrer del 2017

Superar les pors ?



Em preguntes perquè vaig unir-me als lleidatans i lleidatanes per anar a la manifestació a Barna del dia 18 de febrer, per demanar acollir a persones refugiades.

Em dius que coneixes gent que pensa que els emigrants i refugiats no porten més que problemes i que estan precisament en contra de la seva vinguda.

Em comentes que no saps ben bé què pensar de tot plegat, que vivim en un temps d'incertesa i que et sents en un estat de confusió quan sent els arguments i a favor i en contra respecte a l'acollida dels refugiats i immigrants.

Voldria dir-te que jo també (i em semblen que som moltes persones més), em sento una mica perplex davant alguns canvis profunds, ràpids i inesperats que s'estan produint en la societat. 
Digueu-m'ho clarament, vivim temps d'incertesa i no sabem com poden evolucionar algunes situacions polítiques, socials, econòmiques i religioses en el món.

Al meu entendre una de les causes que expliquen algunes o moltes situacions i comportaments actuals és la por. Penso que la por és un fenomen complex, que a voltes és positiva, com quan ens ajuda a defensar-nos o fugir davant un perill imminent, i a voltes si és excessiva, ens distorsiona la nostra capacitat de comprendre la realitat amb nitidesa i de situar-nos correctament.
Entenc que la por és i serà, un fenomen que expliqui cada cop més el què passa i ens passa en la societat actual.

Personalment intento comprendre la realitat complexa de la por i també les meves pors concretes. Miro d'afrontar-les per acceptar-les i que no em dominin.
Una manera de fer-ho és decidint estar al costat de persones que viuen en situació de vulnerabilitat, de feblesa, de por, d'inseguretat i fer camí amb elles.
Per això miro d'esmerçar la meva vida (com ho han fet, ho fan i ho faran moltes persones) a treballar per un món on la por sigui superada per la confiança.

Per això vaig participar en la manifestació a Barna. I per això davant d'un temps d'incertesa reflexiono, prego a Déu i col·laboro amb altres, per generar espais i processos de confiança que ajudin a transformar positivament la realitat i així superar les pors.


3 comentaris:

  1. Molt ben dit Carles, d'acord, però no et sembla que sovint passem de la reflexiò a les seudoseguretats que ens pensem que ens dona la nostra "closca" de proteccio, dita familia, fe, feina, grup confort,......?
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan Carles, a voltes cerquem sobretot la seguretat. Ens hem de deixar tocar per la realitat i amb altres mirar de col.laborar a tranformar tot allò q puguem, començant per nosaltres mateixos.

      Elimina

Gràcies pel teus comentaris !
¡Gracias por tus comentarios !