La joia de retrobar-se !

De gener de 2002 a novembre de 2007 vaig viure a Burkina Faso com a missioner. Van estar uns anys molt intensos que han marcat positivament i per sempre més, la meva vida.

Entre les persones que conec que hem viscut un temps llarg en terres africanes, compartim una mateixa vivència que ens porta a retornar-hi, seguint un fort impuls interior. Es fa difícil explicar-ho, però  així és!

Fa pocs dies he tornat d'aquest país, que considero la meva segona pàtria, on hi he passat 26 dies, responent a aquesta "crida interior" que parlava.

Quan hi torno cada tres anys no hi vaig per fer turisme, hi vaig per la joia de retrobar-nos amb les persones amb qui ens estimem i amb qui estem profundament units.

Així ha estat també aquest cop.

Difícil d'explicar el bé que em fa sempre, aquesta experiència radicalment humana i humanitzadora, de passar hores i hores, parlant i compartint la vida amb persones amb qui ens uneix la fe en Jesucrist, la duresa d'unes condicions de vida dures i difícils pel fet de viure elles en un dels països més empobrits del món.

Sempre m'interpel·la profundament la radical sinceritat i naturalitat amb què aquestes persones, m'ofereixen confiadament el tresor de compartir el que estan vivint: alegries i penes, esperances i pors, llums i ombres...

Vaig sentir dir una vegada a un company que ha passat gran part de la seva vida a Àfrica com a missioner, que quan tornava a Europa, sempre sentia que tornava més "humanitzat"...

 

La meva experiència, sense idealitzar res donat que a tot arreu hi ha clars i obscurs, és una mica semblant. Aquest cop també ha estat el mateix. Les moltes estones passades compartint amb les persones amigues i conegudes, m'han aportat una "renovació interior" que m'ajuda a continuar valorant la comunicació profunda i la relació entre les persones, com un dels valors més grans que Déu ens ha donat per a la nostra mútua felicitat!

Que Déu sigui beneït !