De gener de 2002 a novembre de
2007 vaig viure a Burkina Faso com a missioner. Van estar uns anys molt
intensos que han marcat positivament i per sempre més, la meva vida.
Entre les persones que conec que
hem viscut un temps llarg en terres africanes, compartim una mateixa vivència
que ens porta a retornar-hi, seguint un fort impuls interior. Es fa difícil
explicar-ho, però així és!
Fa pocs dies he tornat d'aquest
país, que considero la meva segona pàtria, on hi he passat 26 dies, responent a
aquesta "crida interior" que parlava.
Quan hi torno cada tres anys no
hi vaig per fer turisme, hi vaig per la joia de retrobar-nos amb les persones
amb qui ens estimem i amb qui estem profundament units.
Així ha estat també aquest cop.
Difícil d'explicar el bé que em
fa sempre, aquesta experiència radicalment humana i humanitzadora, de passar
hores i hores, parlant i compartint la vida amb persones amb qui ens uneix la
fe en Jesucrist, la duresa d'unes condicions de vida dures i difícils pel fet
de viure elles en un dels països més empobrits del món.
Sempre m'interpel·la profundament
la radical sinceritat i naturalitat amb què aquestes persones, m'ofereixen
confiadament el tresor de compartir el que estan vivint: alegries i penes,
esperances i pors, llums i ombres...
Vaig sentir dir una vegada a un
company que ha passat gran part de la seva vida a Àfrica com a missioner, que
quan tornava a Europa, sempre sentia que tornava més "humanitzat"...
La meva experiència, sense
idealitzar res donat que a tot arreu hi ha clars i obscurs, és una mica
semblant. Aquest cop també ha estat el mateix. Les moltes estones passades
compartint amb les persones amigues i conegudes, m'han aportat una
"renovació interior" que m'ajuda a continuar valorant la comunicació
profunda i la relació entre les persones, com un dels valors més grans que Déu
ens ha donat per a la nostra mútua felicitat!
Que Déu sigui beneït !
