Qui s'interessa pels pobres?

Què en penses de la pobresa? Perquè hi ha pobres? Per què hi ha rics? Coneixes personalment alguna persona pobra?

Els pobres no interessen massa.

A més, ells i elles, sovint no voten, no fan massa soroll, estan allà, als nostres carrers i barris, i també en països llunyans.

Són tants milions i sovint els situem tan lluny de nosaltres, que...

Qui s'interessa per ells?

Qui s'hi atansa  amb respecte i sense pors? Qui els escolta i permet que s'expressin? Qui els tracta de tu a tu? Qui creu que són persones amb valors?

Qui es desentén d'ells i elles? Qui en fuig? Qui els critica, menysprea i maltracta? Qui resta indiferent a la seva existència? Qui considera que "millor deixar-los a la seva sort"?

Sincerament crec que hi ha moltes persones que s'interessen per ells i elles.

N'hi ha una d’entre elles, que fins i tot té la gosadia de recordar el què diu el Salm bíblic al capítol 9, verset 19: "No es veurà defraudada l'esperança dels pobres"

Em refereixo al Papa Francesc, que per tercer any consecutiu ha convocat la Jornada Mundial dels Pobres.

En el seu missatge per enguany en el punt 9 diu:

 "Els pobres són persones a les quals s'ha d'anar a trobar"

La Xarxa d'Entitats Cristianes d'Acció Socio-Caritativa del Bisbat de Lleida, ens interessem pels pobres, els exclosos, les persones que viuen en situació de vulnerabilitat.

La nostra missió i raó de ser és estar al seu costat, acollir-los, escoltar-los i caminar amb ells, creure en les seves potencialitats.

I sí, també, aprendre d'ells i elles i treballar per una societat inclusiva i més justa.

Per tot això, hem volgut sumar-nos a la jornada convocada pel Papa Francesc, i hem organitzat un acte públic, en el qual volem trobar-nos persones voluntàries, professionals contractats de les nostres entitats, i també persones que viuen en situació de vulnerabilitat i que estem acompanyant, així com qualsevol persona que vulgui interessar-se per aquesta realitat.

Us convidem a escoltar les seves veus. Segur que no ens deixarà indiferents!

Us esperem dissabte dia 16 a les 12 del migdia a la Plaça Sant Francesc!

LLars del Seminari: Persones ajuden persones !

                    

                   

Una de les experiències més positives que podem viure les persones humanes és que se’ns ofereixi una “segona oportunitat”.

Has viscut aquesta experiència algun cop ?

Jo en recordo una. Circulava en cotxe amb la meva mare quan un altre vehicle que venia en front es va sortir de la carretera creuant-se a gran velocitat a pocs centímetres de nosaltres...

Jo ho vaig viure com que se m’havia donat una “segona oportunitat”...

L’altre conductor va sortir sa i estalvi malgrat l’aparatositat de l’accident !

La missió, és a dir la raó de ser, del projecte de les Llars del Seminari és precisament oferir una segona oportunitat a famílies i persones que estan passant per un moment difícil a la vida.

Crec que és quelcom de molt preciós poder participar en aquesta  iniciativa solidaria i comunitària, formada per “persones que ajuden  persones”.

Per a mi, personalment quan conjuntament amb la Inma, (directora),  la Natàlia ( treballadora social) la Míriam ( educadora social)  tenim amb cada família l’acte de benvinguda, signatura de l’acord de cessió d’ús d’un dels pisos i  lliurament de les claus, sempre és un moment molt intens.

Ho és perquè cada família és un món i per elles experimentar que unes persones els  ofereixen “una segona oportunitat”, és quelcom de molt important.

També és una  vivència molt intensa perquè aquell moment és possible gràcies a tantes persones que col·laboren a que sigui  realitat ( els nostres tècnics contractats, la vintena de  persones voluntàries actuals i el centenar llarg que van col·laborar en el procés de posada en marxa de les Llars; la quarantena d’amics i amigues de les Llars que ajuden econòmicament de manera periòdica...)

És intens perquè, en acollir una família, assumim una nova responsabilitat: ajudar-la a sortir endavant bo i acollint-la des de la situació bio-psico-social,  en que es troba. I això no es senzill !

Voldria dir que participar com a voluntari tot oferint part del meu temps i ser  amic de les Llars del Seminari tot contribuint periòdicament amb una quantitat econòmica, és una experiència que em fa sentir bé amb mi mateix i m’omple de goig, perquè participant gratuïtament en una iniciativa que ajuda a fer el món millor, també em fa millor a mi mateix !

Em sento feliç perquè és quelcom molt noble i preciós, quan fem possible que   “persones ajudin a persones”.

Pot ser  connectes una mica amb el que acabo de compartir.

Si és així, en ajudes a ajudar ?

Informa’t:  wwww.llarsdelseminari.org

Projecte “Llars Pilar-Magdalena”, primer any de vida !

Durant l'any 2018 el Consell Parroquial de la Unitat Pastoral Pilar-Magdalena, va dur a terme un procés de discerniment pel qual va creure que calia donar-li una finalitat social i pastoral, als tres pisos buits que disposava l'església de la Magdalena.

Inspirats pel projecte de les Llars del Seminari i assessorats per persones implicades en aquesta iniciativa solidària de la Diòcesi de Lleida, que acull famílies en situació de necessitat, el nostre Consell Pastoral va dissenyar i posar en marxa el projecte Llars Pilar-Magdalena.

Una petita comissió de persones voluntàries fem el seguiment d'aquest petit projecte solidari de la nostra Unitat Pastoral.

Així doncs després que la parròquia de Maria Magdalena invertís més de 12.000 € per arranjar-los gràcies a una herència d’una senyora de la parròquia, i gràcies a la col·laboració d'un grup de persones voluntàries que hi van posar hores de treball ( podeu veure en aquest enllaç una petita mostra del que van fer),el 31 d'agost del 2018 un dels tres pisos acollia els dos primers inquilins, dos joves africans que estudien a la Universitat de Lleida.

 

Aquests joves van signar amb la parròquia de la Magdalena, un acord de cessió d'ús per un any renovable, i contribueixen a les despeses de llum, aigua, calefacció, assegurança, etc.

Ara com que ja fa un any que aquests nois, que ara són tres, estan vivint acollits en aquest habitatge, ens hem trobat, ells i la petita comissió de seguiment, per avaluar l'experiència.

De les dues parts, se n'ha fet una valoració positiva, i donat que la situació dels joves continua sent la mateixa, hem signat la renovació de la seva estada al pis, per un any més.

A banda d'això, també acabem d'acollir una nova estudiant africana, en un altre dels pisos (aquest un petit apartament).

Així doncs actualment, són 4 joves el qui viuen a dos dels pisos.

El pis que ens queda, serà destinat a acollir una família en situació de necessitat.

Hem de dir que en aquest compromís de solidaritat fraternal, el papa Francesc ens inspira, i molt, donat que explícitament i de forma constant ens convida als cristians i cristianes, a compartir els bens que tenim amb les persones que més ho necessiten (la "carn de Crist, com ell els anomena).

Pròximament compartirem un escrit que els joves que viuen a les nostres Llars Pilar-Magdalena, estan preparant per fer-nos arribar la seva experiència personal.

La joia de retrobar-se !

De gener de 2002 a novembre de 2007 vaig viure a Burkina Faso com a missioner. Van estar uns anys molt intensos que han marcat positivament i per sempre més, la meva vida.

Entre les persones que conec que hem viscut un temps llarg en terres africanes, compartim una mateixa vivència que ens porta a retornar-hi, seguint un fort impuls interior. Es fa difícil explicar-ho, però  així és!

Fa pocs dies he tornat d'aquest país, que considero la meva segona pàtria, on hi he passat 26 dies, responent a aquesta "crida interior" que parlava.

Quan hi torno cada tres anys no hi vaig per fer turisme, hi vaig per la joia de retrobar-nos amb les persones amb qui ens estimem i amb qui estem profundament units.

Així ha estat també aquest cop.

Difícil d'explicar el bé que em fa sempre, aquesta experiència radicalment humana i humanitzadora, de passar hores i hores, parlant i compartint la vida amb persones amb qui ens uneix la fe en Jesucrist, la duresa d'unes condicions de vida dures i difícils pel fet de viure elles en un dels països més empobrits del món.

Sempre m'interpel·la profundament la radical sinceritat i naturalitat amb què aquestes persones, m'ofereixen confiadament el tresor de compartir el que estan vivint: alegries i penes, esperances i pors, llums i ombres...

Vaig sentir dir una vegada a un company que ha passat gran part de la seva vida a Àfrica com a missioner, que quan tornava a Europa, sempre sentia que tornava més "humanitzat"...

 

La meva experiència, sense idealitzar res donat que a tot arreu hi ha clars i obscurs, és una mica semblant. Aquest cop també ha estat el mateix. Les moltes estones passades compartint amb les persones amigues i conegudes, m'han aportat una "renovació interior" que m'ajuda a continuar valorant la comunicació profunda i la relació entre les persones, com un dels valors més grans que Déu ens ha donat per a la nostra mútua felicitat!

Que Déu sigui beneït !